POESIE

Bergamasca.net © Tutti i diritti riservati. - ALL RIGHTS RESERVED

Da alcuni anni, come appassionato di storia locale mi 
sono dedicato ad un’attività di “riscoperta” e di 
presentazione di un mondo “quasi scomparso”, ma che, per fortuna mantiene ben saldo la sua validità e con il passare del tempo, tutti noi andiamo alla ricerca riscoprendo le nostre radici. Le "poesie" ci possonono aiutare in questa ricerca del nostro essere più vero e genuino.

Sunada dè orghen

Stamatina 'n dè l'in dà
a bif  ü café
- l'è festa e so mia sicür dè ès dèst -
o sentit a sunà
ön orghèn 'n dö na cesa
doe ogne toc
mete det ol pé
per vet ü de chi quader
del caàgna che l mè piass prope tant

L'era öna sunada forta
- per forsa o dicc
l'è apena pasada la Pasqua
e bisogna pür fa èt
che i cör i sé desdacc
dopo öna quaresima

pötost mogia

so 'ndacc det
i banc i era pié de egiasì
amò 'ndormecc
quac ave maria sota us
dè do o tre nunine
intat chè i spetàa

ol pret per la  fünsiu

stampele de che e de là
'n po dè scatarade
nsoma ecc tance
suegn nisü...

ma chel orghen a l sighetàa
a mpienì sö la cesa
dè note
sö ön orghen dè dösento o piö agn fa
che a despeto del tep
al suna amò come

se l föss nöff dè paca

e lü l'organista l'era adoma lü
suen
doma lü

o capit iura che per daga
öna ma dè eta culurida
a ste egiasecc
gh'è mia bisogn dè tate sbambosade
l'è asse öna sunada
facia come i suegn
piè dè passiù
pe la müsica

e alura ol miracol
del sebastià che l sé 'ncarna
in dì mà e pé dè sto suègn
ol miracol dè öna müsica
sensa tep

piena dè culur
ia
drecia
fogheta

e in fi di cöncc
eco che ste nunì
i canta i cansù
che i gravrà parole nöe
ma öl cor de semper
if
contet
piè de spéret

e te siegn
organista
va 'n nacc
daga 'l fiat a ste cane
smaneta sö i register

chesta l'è la to e la nosta éta
semper ia e generusa

 


****

Ol me Coleù

Ṻ dè so ‘ndacc sö a la Corsaröla
'ndo i passa töc i dè
visitadur , perditep, faturì
öna stradela dè sità olta

L’era festa ol du dè noember
öna festa ‘n po particolar

l’era mia la devussiù di morcc
ma öna festa dè paìs

sbandieradur, zet ‘n costöm dè öna olta
i saltaà come caalète
bandiere ‘n aria come stèle

sunade dè trombete
processiù dè alegria

capìe mia

ma det 'n dì reverense töte ngioielade
ön om töt mascherat dè fer

processiù lenta misürada
lenta 'nfina a la piassa

lè öna sfraca de zet batià i mà
campanèle e campanù
sö töta la sità

'nsoma festa granda
ma prope granda

piassa ègia piena pienèta
o 'l vescof l'ì spandia
benedissiù e osanna

e le dè dre ol Bortol Coleù
töt contet  ma 'n po sgiufàt
per i gambète 'n po malandrine

a gh'è paria come sinquant' an fa
quando la Serenissima l'era solo Serena
e lü al sé daà dè fà
perchè ona sità come Berghem
la püdia mia es la tera di medeghì e bagià

ön om fort e sicür
iura come adès

e facc poc pass
sota l'arc del podestà

a töcc la so uss:
öna uss franca e sèca

"kesta lè mia la me cesa
ma la cà dè töcc i bergamasch...
l'è mia öna capeleta ma
ol monüment di forcc
e ke starò me col me corbam

oter egnerì ke töcc i dè
a pregà per me
che o facc 'n po dè scrapunade
ma per la zet o facc la guera
per la me zet o perdìt ol co"

Ol du dè noember
che per semper

A'l someàa che nfena i statüe
metide in urden le dè fo
i sé  müia töte nsèma
e i bichinàa zo ol co
come pè diga grassie
dè es amò ie
(oter kè preda)

E töcc i agn
ol du dè noember
ol Bortol al fa la so processiù
con töta la so zet

adès però basta guère
e Sità olta
l'è ona sità dè pas.

 


****

'Mpiastrade

'ncö se öle èt ü quader nöf
e fal sensa es stöf

go mia dè 'ndà a la cademia
basta girà i strade
e ardàs in giro ste sbrofade

dè sguarsègn e impiastrisade
che i sberlüs sö i ma
söl co sö i gambe
gh'è mia un fil dè pèl
libera... l'è ü macel

gh'è sö de töt: sirene, mariner
campiù e scaciù
divi del mont
dòne 'ndace a font
osei animai face dè incioster
e di ölte ü pater noster

l'è töt lè
sura la pèl
dè ziuègn e dè egiasì

l'è la moda di tatuaggi
bianch nigher e pluriraggi

söl camp dè balù
l'è töt ü cores drè dè campiù

'mpiastrisacc di gambe al col
e i s'cecc adès i ghè arda mia
al campiù del moment
ma al so disegn

tat föm e ... poca cicia

ma tra vint agn 'nsoma
ste 'mpiastrade i finirà
'n do na quach discariche
sculuride e malsagomade

e me 'nvece a la Cademia
ghè arderò amò ai culur
sensa tep di nosc pitùr
dè mèla agn fa
semper nöf e mai finicc
de fam tirà fò öna emussiù
prope come i à facc
ol Prietal e ol Murù
ol Lorèns dè San Bernardì

'nsoma o capìt
che i spambosade söla pel
i è öna ilüsiu
del moment dè 'ncö
alegher de fò
ma öt dè dèt

 


****

Ol capél dél Linsù

I montagne piö olte
ispeta l’inverèn per das öna ‘mbiancada
e fas piö bèle

zet che va e é
ü per dè ure
do slisade
ü piat dè fons
e…a cà

i me montagnéte invece
i sberlüss töt ol dé
dè pastur
dè zet che la sirca ol fresch

anime bèle
che i circa la pass

prope com ol Linsù
co la so bèla cesina
apena sota la cruss

nif poca
pass tanta
tat chè ndè la stagiù
di aque al met so
ol so bel capelì
dè niulète

te ardet sö
e ta èdet mia la cruss…
ma per ü moment
po ‘l Signur l’è ndacc sö
sensa fas vèt
e böta fò
do lacrime
sensa fas vèt
pe guarì ol mont
dè töte i sbambosade
guère…fam…sit…

Lü a ga la met töta
ma prope lè sota
i sigheta a das dè fa
per copà la set
tiraga vià ol disnà

ho capìt nsoma che gà
sarès bisogn de tante niolete



****

Orghèn...chè passiù

Gh'ere sés agn – faé ol ciareghèt
o 'mparàt ol latì prima del dialèt -

e ü dé ol preost al ma fà:
va sö col Piero a'l te fa sunà

l'orghen dè dré dè l'altar dè san Faustì
l'è écc a'l ga bisogn de ü disüplì.

Quatr' agn dè tastiere, note, acorde e strumbunà
per i mà va bè... ma i pé l'era prope malfà.

A des agn ol prim servesè l'è stacc ü feneral
fürtüna ch'è l'era ü ècc e mia ü general;

la pura l'era a méla e i mà i 'ndà sö e zo söi tasti
“dies irae e requiem aeternam” e “estote casti”

disàa ol pret ma quase quase ma s'è mbüligàa i gambète
sensa rià a tirà fo i quater trombète

del “lacrimosa dies illa” ch'ere 'mparat a menadito
negot dè fa ...fürtüna chè nisü l'avea udito.

E la storia l'è ndacia issé...fèste comandate in ceesa e al cimitero
matrimone e batès s'ere dièntat  quase mèi del poer P...iero

ch'è ü dè m'è tocat a me sunàga ol requiem aeternam in pass
al meritàa  prope ü feneral per stà in pass

Ma dè per dè, an per an meno zèt in cesa
zuegn in discoteca e ècc a fa fo la sesa

fenerai tance, batesem poch, spusalese negòt
'nsoma ol orghèn l'ì sbuligàa come ü fagòt

semper pio öt e sbraghinàt...a'l sofiàa
come ü mantès sensa forsa, di ölte l'i s'ciopàa

ü de 'nfena gà la piö facia ...l'era sech come u stech d'estat
sensa forse e sbrandelàt

'n po come me che ü dè so 'ndàc de là in paradis
sensa chè nisù al mè compagnès so l'orghen ...sul ön amis

l'a cantàt per me un ave maria...ma l'era ècc e 'n po stunàt
fa negot...l'o ringrasiàt...

Adès so che 'n paradis...sunade, cantade, organade
gh'è u diretur col so bel barbù che töcc i dé al fa zo méla gregnade

o 'nfena incuntràt u tedesck con d'öna sfilsa dè s'cecc
i sunà töcc insèma, chi 'l viulì chi i baghècc

So prope contet dè 'ncuntrà chei profesur dè canto che sunae
e che ga fae zo di stunade...ma sere prope brae.



****

I fōch dè Marià

“Campelì” l’era ol nom d’ōna distesa
dè tré, infilàcc tra i cà e öna impresa...

filar dè pom, öa e murù
che i mandaà fo sul i fröcc piö bu

campècc di nosc zöch dè s’cecc
che i sé diertìa po con du bachècc-

Cresìa ol melgot, ol formét, ol quarantì
noter le dè det a fa i diaulì

saltà i foss, fa l’erba a i cünì
cor de ché e de là come i cavrì

s’cecc d’öna olta ...facc dé sul e tèra scüra
cap e piante ...salcc e amicissia sicura.

Campelì : l’ è töt finìt...gh’è restat do piante disgrassiade
egnìde sō - a’l so mia con chè troàde

ol masser l’è ‘ndàcc de ‘l so padrù
‘ndè l’oter mont a diss i orassiù

piö nissü al tira ol carètì
e l’erba la crèss mal ...l’è mort ol caalì.

Tera dè nisü...ma ü de à l’an la tersa dè setèmber
la diènta la padruna del paìs ...l’erba la par sènder

dè ü föch de chèla rassa bergamasca
che l’è rara ma la fa la brasca.

La festa dèl paìs coi föch per aria
coi culur , s’ciopetade a méla a méla

öna sira ...méla sire... ü öcc méla barbèle...
föch föch föch – stèle stèle stèle

öna éta semper végia e semper piö bèla
per regordà i Martinèi, i Guerì
che ì se dàa dè fà töte i sire a mandà ‘n aria öna stèla.

Töte i falìe dè ste föch i parla dè amur per la so zet
la so oia de fa ol mont piö ciar e culuràt

falìe bianche rosse nigre , erde, zalde o viöla
l’è prope issè che al ga dè ess ol mont “ a voce sola”

con mela culur che i sberluss semper sé i è facc
con la buna intenssiu de fa la lüss in dè sto mont dè macc

chè al ga prope bisogn dèi stèle filanti dei Guerì
se al völ mia fa la fì d’ön oselì.

Tersa dè setember ‘n del cör per töcc
festa dè culur dè memorie e speranse ‘n dì öcc

domà l’è on oter dè....l’è ira
ma i föch dè Marià i burla mia ‘n tera

i resta ‘n aria nfin a l’an che é 
sura ol san Lorens che ‘l varda zo sö i fradèi 
e tote i sire al dis öna orasiu per töcc i Marianèi

zet che la pöl mia desmentegà
i so tradissiù perché ol mont al cambia ma ‘s pöl mia desfà

i föch, i quarant’ure, i persune come i Guerì 
che töte i sire i mandaà ‘n aria i so föch pié dè culùr 
per regordam ch’è ‘n ga bisogn dè arda ‘n aria come ‘ s’cetì 
e capì che la éta ta ghet de ‘nventala coi sogn pié d’amur ...

falìe culurade, chè i resta ‘n aria e ì è mai finide
co i so tribolassiù, speranse, gregnade e pianside

‘nfin a quant ch’è ‘l ria sta festa dè setember
che la quarcia zo töt ol mont con d’öna sender

lüminusa , ciara , culurada ; foch dè Marià
ier, incö e domà.



****